SRG SSR

Divertiment

Divertiment

Il divertiment fa part da l'incumbensa da program da la SSR. Ed uschè variadas sco quai che las spetgas dal public èn, uschè multifara è la purschida da la SSR.


Emissiuns da musica, represchentaziuns da cumediants e talkshows èn ils megliers exempels: il divertiment intermediescha valurs culturalas e contribuescha a la furmaziun da l'identitad. E tge po esser pli efficazi ch'ina emissiun divertenta che dat il medem mument da pensar, che sveglia discussiuns e che maina en auters formats u autras medias forsa schizunt ad ina debatta sociopolitica? Quai demussa cler e bain: las spartas infurmaziun, furmaziun e divertiment s'influenzeschan vicendaivlamain.


Insatge per tut ils gusts

Sco l'infurmaziun, il sport, la cultura u la furmaziun fa il divertiment part dal mandat da prestaziun da la SSR; quai è determinà er en la concessiun. La paletta da programs che duai ademplir ils basegns multifars dal public sa cumpona da differents geners, formats e cuntegns sco gieus auditivs, quizs e concerts sin giavisch en il radio, e quizs, talkshows, emissiuns da musica, sitcoms, serias, films dramatics e dissegns animads en la televisiun.

Retschertgas davart la televisiun demussan che surtut las producziuns da divertiment ed ils quizs transmess il meglier temp d'emissiun chattan la pli gronda accoglientscha. Questas emissiuns èn perquai er attractivas per la reclama e permettan uschia indirectamain da finanziar e da transmetter emissiuns davart la politica, la cultura e la filosofia ch'interessan in public pli pitschen. Ditg cun auters pleds: i dovra la chapientscha e la solidaritad dad omaduas varts per ch'ils ins possian guardar lur sitcoms ed ils auters las emissiuns davart la litteratura. La SSR na producescha damai betg mo programs da divertiment che attiran in vast public, mabain er emissiuns da nischa.


Procurar per incumparabladad

Emissiuns d'infurmaziun e da divertiment producidas sez fan ils programs da televisiun da la SSR incumparabels visavi programs da la concurrenza da l'exteriur. Gist era per quest motiv vegnan las atgnas producziuns transmessas durant il meglier temp d'emissiun. Quai èn p.ex. «Giacobbo / Müller», «Aeschbacher» e «Happy Day» (SF); «Temps Présent», «À Bon Entendeur», «Mise au Point» e «Les Coups de Coeur» (RTS) u «Attenti a quei due» e «Cash».

Per il raster da program linguistic-regiunal, il concept d'emissiuns e la concepziun da las contribuziuns èn cumpetentas las unitads d'interpresa resp. ils responsabels regiunals. Els resguardan ina retscha da valurs fundamentalas. La pli impurtanta da quellas è il respect visavi il public e las persunas che participeschan a las emissiuns.

La SSR metta il public en il center da ses programs da radio e televisiun. Per l'interpresa èsi impurtant dad avair contact direct cun il public e da promover la savida a moda ludica e divertenta en in'atmosfera empernaivla.

Il radio emprova da cuntanscher questa finamira tranter auter cun las suandantas emissiuns: «Uri, Schwyz und Untergang» u «Morgenstund hat Gold im Mund» da SRF, il festival da musica «Label Suisse» u las emissiuns «La Soupe», «Le Kiosque à musiques», «Les Dicodeurs», «Session Paradiso» ed «Espace JazzZ» da RTS ubain «Il camaleonte» u «Parzialmente scremato» da RSI.

Per la televisiun èn da menziunar las suandantas producziuns: las differentas emissiuns da «SF bi de Lüt» sco p.ex. «Über Stock und Stein» u «Landfrauenküche», sco era «Samschtig-Jass» e «Donnschtig-Jass» ubain «Hopp de Bäse!» (SRF); emissiuns sco «Cash», «La Boîte à musique», «Dîner à la ferme», «Identités», «Entre chien et chat» u «captation de spectacles d'humoristes romands» (RTS) e las emissiuns «Attenti a quei due», «Molla l'osso» u «Cash» (RSI).


Crear in sentiment d'appartegnientscha

Igl è enconuschent ch'il divertiment è il meglier recept per rumper il glatsch – e gist en in pajais pluriling e multicultural sco la Svizra è quest element liant da gronda impurtanza. Per quest motiv producescha la SSR regularmain emissiuns, en las qualas s'inscuntran giuven e vegl e persunas cun differentas culturas e professiuns. Questas experientschas collectivas creeschan in sentiment d'appartegnientscha ch'è adina pli stgars en nossa societad fragmentada, ma gist perquai absolutamain necessari.

Intginas emissiuns da divertiment producidas sin nivel naziunal ed internaziunal na contribueschan betg mo a la chapientscha vicendaivla tranter las cuminanzas linguisticas en Svizra, mabain er a la solidaritad tranter las naziuns. Questas emissiuns interregiunalas ed internaziunalas rinforzan d'ina vart l'identitad dal public, da l'autra vart permettan ellas als collavuraturs da la SSR da far experientschas ordaifer lur unitad d'interpresa. Ils pli impurtants exempels sin plaun naziunal èn la Radiotour, il festival da musica «Label Suisse» a Losanna, las festas dal prim d'avust, il «SwissAward» e sin plaun internaziunal il «Musikantenstadl» u l'«Eurovision Song Contest».

Il divertiment unescha adina dapli betg mo las persunas en il studio, mabain era quellas che s'inscuntran en in ambient virtual sco ils forums d'internet, ils gieus online u las plattafurmas da musica sco www.mx3.ch ubain www.vxm.ch. 

Metro

Tge è l'incumbensa da la SSR? Tge signifitga service public? Las respostas a questas ed a bleras ulteriuras dumondas chattais Vus sin SSR Metro.

RSIRTRRTSSRFSWI